Davant d’una situació d’incertesa o de canvi a la teva vida és determinant adoptar una actitud proactiva i enfocar la teva atenció i energia en allò que depèn de tu per tal d’obtenir resultats satisfactoris.

Viktor E. Frankl, neuròleg i psiquiatre que va sobreviure als camps de concentració nazis, va introduir el concepte de proactivitat l’any 1946 en el seu llibre L’home a la recerca de sentit. Més tard, Stephen Covey el va popularitzar en el seu conegut llibre Els 7 hàbits de les persones altament efectives.

Segons Covey, ser proactiu és el primer dels set hàbits que diferencien les persones efectives de les no efectives.

Una persona proactiva s’avança als problemes i pren les mesures necessàries per afrontar-los de manera positiva. En canvi, una persona reactiva esperarà que passi alguna cosa al seu entorn que li solucioni la dificultat o el problema que està tenint en aquell moment.

Ser proactiu no és només prendre la iniciativa, sinó que és assumir la teva responsabilitat de fer que les coses passin, de decidir a cada moment què vols fer i com ho faràs.

Covey també explica que el grau de proactivitat depèn del cercle en què inverteixes la teva energia i el teu temps i determina tres àrees dins del cercle d’influència: l’àrea de control, l’àrea d’influència i l’àrea de no control.

Les persones que adopten una actitud proactiva es centren en els fets que depenen d’elles, tan de l’àrea de control com de l’àrea d’influència. Per altra banda, les persones que prenen actituds reactives escentren en l’àrea de no control i espolsen la responsabilitat cap a fora, donen la culpa a altres persones del què els passa, en el context en el qual es troben i en les circumstàncies del moment sobre les quals no hi poden influir de cap manera.

I tu, adoptes actituds proactives o reactives?

La proactivitat, com tota actitud, es pot entrenar i millorar.