Si no hagués dit allò, si no hagués estat allà, si no hagués fet allò… Aquesta sèrie que TV3 està emetent aquesta tardor m’ha inspirat. Si no l’esteu veient, us en faig un breu resum: la vida del protagonista fa un gir inesperat per una desgràcia que ell mateix provoca i, gràcies als experiments d’una intrigant doctora, té la possibilitat de viatjar a altres dimensions i refer les seves decisions vitals. Però els fets no són com ell esperava.

Reflexionant sobre aquest plantejament de què hauria passat si hagués fet les coses de manera diferent, us vull parlar sobre com les decisions que prenem a la vida són com les bifurcacions que vas trobant al teu camí i la tria que fas per avançar.

Potser haureu vist el discurs que Steve Jobs va fer l’any 2011 el dia de la graduació dels alumnes de la Universitat de Stanford i, si no, us recomano que el veieu. Explica tres històries biogràfiques punyents i una d’elles fa referència justament a com en el moment present, si féssim la mirada enrere, entendríem que totes les bifurcacions que ens hem anat trobant i les decisions que hem anat prenent en el nostre recorregut vital han constituït el que som ara i aquí. I això és el que hi ha, ni més ni menys!

La programació neurolingüística (PNL), que pels qui no la conegueu és la pseudociència que estudia la conducta humana, ens diu que els fets són allò que es produeix en la realitat i que nosaltres tenim l’enorme llibertat (m’agrada anomenar-ho així, encara que sigui redundant), de triar sempre com ens enfrontem a aquests fets, és a dir, quina actitud triem per gestionar allò que la vida, sense demanar-ho, ens planta al davant.

Una altra de les aportacions que en aquest sentit ens fa la PNL, són dues de les premisses en què es basa aquesta pseudociència i que fan referència a les decisions que prenem a la vida. La primera ens diu “tota persona, davant d’una decisió, tria la millor opció d’entre totes les disponibles”; i la segona ens diu “tota conducta té una intenció positiva per a qui la fa”.
Què vol dir això? Doncs que les persones quan triem les nostres opcions davant de les bifurcacions que ens plantegen els fets que es produeixen a les nostres vides, sempre escollim la millor opció amb la millor intenció que teníem en el moment que vam fer aquesta tria: amb les circumstàncies que ens envoltaven, amb les capacitats que teníem, amb l’experiència que en aquell moment acumulàvem a l’esquena, etc.

Per tant quin sentit té deixar que la nostra ment viatgi cap al passat imaginant el que hagués pogut passar si hagués decidit diferent? Quin sentit té flagel·lar-nos sentint-nos culpables del que va passar com a conseqüència del que vam decidir? En definitiva, quin sentit té penedir-se de les decisions que vam prendre? És una despesa d’energia completament inútil. El passat està passat i no el podem canviar. El que sí que podem fer és aprendre dels resultats positius i dels resultats negatius que les nostres decisions han causat en les nostres vides per decidir de manera diferent en el que està passant ara i en el que passarà en el futur a mesura que es vagi convertint en present.

Sempre em sentireu dir que anant bé la vida és molt curta, l’esperança de vida està entorn els 83 anys i 6 mesos de mitjana entre homes i dones. Jo que ja estic prop dels 50, considero que només em quedin 33 anys i 6 mesos de vida és molt i molt poc temps!!! Però no oblidem que la vida, a més, és molt fugaç. Tots hem viscut la tragèdia de perdre persones joves del nostre entorn com a conseqüència de malalties o accidents. Per tant, la meva conclusió és que tota l’energia que emprem en deixar que la nostra ment imagini els escenaris de què hauria passat si…, és energia que llencem directament a la brossa i malbaratem per viure intensament l’únic moment pel qual la necessitem, el moment present.

Avui, després de prendre consciència de totes les bifurcacions que he tingut a la vida i de totes les decisions que he pres, estic convençuda que el què us explico us pot ser útil. Tant és així, que en una d’aquestes bifurcacions vaig decidir viure amb intenció el moment present i dedicar-me a transmetre’n els beneficis de viure amb consciència plena a través del Mindfulness.