Les persones som éssers relacionals.

Des de ben petites establim relacions perquè necessitem estar en contacte amb altres persones i sentir-nos estimades, respectades, recolzades i acompanyades en el camí de la vida.

Però, les úniques relacions que triem són les amistats i la parella. Tota la resta són relacions imposades. Estem condicionades a haver de relacionar-nos amb persones que no hem triat. I no ens n’han ensenyat i, moltes vegades, la comunicació amb elles no flueix.

Davant d’aquest fet, el primer que pots fer és acceptar que a la teva vida hi ha relacions imposades.

“Tot el que resisteix persisteix. I tot el que acceptes es transforma.”

Accepta-ho, deixa de resistir-te, de queixar-te, no vulguis transformar ningú. És inútil.

Una altra de les coses que pots fer és cultivar aquelles relacions que has triat. Posar-li estima, amor.

Però no caiguis en la superficialitat.

Quantes vegades has dit:

  • tinc una amiga que és una persona molt important a la meva vida.
  • tinc un company de vida de 10.
  • ell (o ella) és l’únic amic de veritat que tinc.

I cada vegada passes menys temps amb elles i ells, sigui pel motiu que sigui. Culpes a la rutina, als horaris, a la distància, a la falta de temps… I us veieu només una vegada al mes, una cada dos mesos, un cop a l’any…

La meva pregunta és clara: per què deixes de compartir temps amb aquestes persones si dius que són les persones més importants a la teva vida?

Fes alguna cosa per estar amb elles. Passa temps amb la gent que t’importa, amb les relacions que has triat.