Reconeixes alguna creença en la teva vida que t’impedeix avançar? 

Avui us vull explicar una breu història de Jorge Bucay que em sembla una gran metàfora sobre les creences limitants.

Quan era una nena em van portar al circ i una de les coses que més em va cridar l’atenció van ser els animals i especialment l’elefant.

Durant la funció, l’enorme bèstia exhibia el seu pes, tamany i força descomunal… però després d’acabar la seva actuació i fins una estona abans de tornar a l’escenari, l’elefant es quedava subjecte només per una cadena que apresonava una de les seves potes a una petita estaca clavada a terra.

Malgrat tot, l’estaca era només un minúscul tros de fusta enterrat uns centímetres sota terra. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa em semblava obvi que aquell animal, que segur que era capaç d’arrencar un arbre de socarrel, podria arrencar l’estaca amb tota facillitat i fugir.

El misteri és evident: què el manté llavors? Per què no fuig?

Per satisfer la meva curiositat, vaig preguntar als meus pares i em van contestar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.

Llavors vaig fer la pregunta òbvia: “si està ensinistrat, perquè l’encadenen?”

No recordo haver rebut cap resposta coherent fins fa alguns anys quan vaig tenir una conversa amb algú que s’havia fet la mateixa pregunta i em va donar la seva resposta: “l’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des de que era molt, molt petit.

Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar al petit elefant recent nascut lligat a l’estaca.

Estic segura que en aquell moment l’elefantet va empènyer, va estirar i va suar intentant alliberar-se. I malgrat tot el seu esforç, no ho va aconseguir. L’estaca era certament molt forta per a ell. Probablement s’adormiria esgotat i al dia següent devia tornar a provar i a no aconseguir-ho, i així un dia rera un altre fins que va arribar un dia en que l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquest elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè creu que no pot.

Ell té el record gravat de la seva impotència, d’aquella impotència que va sentir poc després de néixer i l’ha convertit en una creença limitant. I s’ho creu tant que mai més s’ha tornat a qüestionar seriosament la possibilitat d’escapar, mai més ha intentat posar a prova a seva força …”

Amb aquest petit conte podem fer una referència amb el que, en moltes ocasions, li succeeix a les persones, als equips, a les organitzacions, etc. quan es plantegen un canvi (tant sigui per necessitat interna o per demanda externa) o per una combinació de totes dues.

Prendré l’exemple de les persones perquè sigui més il·lustratiu. Enfront del desconegut es presenten les incerteses i les pors, també en canviar certs hàbits que et mantenen encallat en el teu desenvolupament, en fer els primers passos en algun pla que tinguis.

En moltes ocasions es pot arribar a sentir una cadena que lliga i endarrereix, i no hi ha pitjor gàbia que les creences i les converses internes que estan relacionades al no puc o no podré. (Paraules que tenen major pes que un elefant…)

Anar pel món encallat, restant llibertat i creativitat, és estar pres d’un mateix. Potser influeixen experiències anteriors, errors que s’han pres com a limitacions o s’han fet eco de vivències alienes.

Val la pena intentar-ho, allò que necessitis o consideris apropiat, amb pensaments positius, amb objectius cortitos i constants, poder deixar d’estar lligat i donar el primer i imprescindible dels passos.

A intentar-ho novament, potser en aquest moment hi ha en tu molta fortalesa i moltes coses a favor, sempre és un bon instant per a vèncer la por al fracàs i plantejar aquells registres que s’han emmarcat en una cosa impossible. Tu ets més gran i més fort i comptes amb totes les eines per a poder canviar aquelles idees preexistents. (I tan destructives). Repeteix-te una vegada i una altra que sí que pots i imagina una vegada i una altra que has aconseguit trencar aquella cadena.

I ara, et torno a fer la pregunta: reconeixes alguna creença en la teva vida que t’impedeix avançar?

“Els somnis són summament importants. Res es fa sense que abans s’imagini.” – George Lucas

“Si dius que pots, tens la raó; si dius que no pots, també tens la raó.” – Henry Ford

“On hi ha una empresa d’èxit, algú va prendre alguna vegada una decisió valenta.” – Peter Drucker

“Fes en la mesura del que esperes aconseguir.” – Audrey Hepburn