Cada any per aquestes dates, ens plantegem objectius que volem assolir l’any vinent i ens passa sovint que, amb el pas dels mesos, ens anem desmotivant veient que no estem aconseguint allò que ens havíem proposat. Molt probablement la causa que ho provoca és que no hem formulat bé els nostres objectius perquè els humans som especialment ambigus a l’hora de definir allò que volem aconseguir. Us posaré alguns exemples que segur que us ressonaran: vull perdre pes, vull guanyar més diners, vull anar al gimnàs, vull canviar de feina, vull trobar parella, vull canviar de pis, vull apuntar-me a no sé quin curs, etc.

En aquest post, us proposo els criteris de bona formulació d’objectius, com si es tractés d’un colador pel qual els farem passar, fins que tinguem perfectament definit el nostre objectiu de manera que la nostra ment i el nostre cos es predisposin al màxim a aconseguir-lo. Us animo a fer aquest exercici i si voleu treballar aquest tema amb més profunditat, us convido a participar en el Taller de bona formulació d’objectius 2017 que estic preparant per al proper 20 de gener a Granollers. En aquest taller també us proporcionaré uns trucs de coaching i PNL perquè el  2017 aconseguiu fer realitat allò que us proposeu!

  1. Formulació en positiu
    El cervell humà no entén el NO davant dels verbs, ni els verbs que connoten negativitat (deixar, abandonar, oblidar, etc.), ni els verbs que signifiquen esforç (assolir, aconseguir, intentar, etc.), ni els temps verbals condicionals perquè ens donen la possibilitat que les coses es produeixin o no. Per exemple, el nostre objectiu no pot ser formulat com “no vull fumar més”, “vull deixar de fumar” o “voldria deixar el tabac”, hauríem de posar èmfasi en allò que volem aconseguir, no en el que volem evitar. Així, la bona formulació seria, per exemple, “vull respirar bé”, “vull tenir els pulmons nets”, “vull cuidar la meva salut”, etc.
  2. Part pròpia
    Cal que l’objectiu estigui raonablement sota el meu control, en el sentit que jo sigui el responsable de la seva consecució. Si assolir l’objectiu no només depèn de nosaltres, haurem de saber quin grau de compromís té l’altra persona o persones i acceptar que hi haurà un risc evident en el qual no podrem actuar. Per tant, serà molt millor que el nostre objectiu només depengui de nosaltres mateixos per evitar decepcions i conflictes.
  3. Específic
    Cal concretar al màxim qui, com, on, etc. vull aconseguir aquest objectiu. Potser aquest és l’aspecte en què més ambigüitat dipositem. És on hem d’afegir el “jo” davant del verb per donar-li més contundència a la definició i especificar com ho aconseguiré, on ho aconseguiré, si existeix una ubicació concreta, i quan ho aconseguiré per delimitar l’espai temps. Així el nostre objectiu aniria quedant d’aquesta manera: “jo vull respirar bé anant al pneumòleg, fent el que em recomani i anant a córrer a partir del primer dilluns del mes de gener de 2017”.
  4. Perspectiva temporal
    Més enllà de posar data d’inici a la definició del nostre objectiu, convé posar-li data de caducitat. És a dir, posar un límit temporal perquè no es perllongui en el temps. Pel nostre exemple, hi afegiríem: “jo vull respirar bé anant al pneumòleg, fent el que em recomani i anant a córrer a partir del primer dilluns del mes de gener de 2017 per tenir els meus pulmons nets abans del 31 de març de 2017”.
  5. Recursos necessaris
    Tinc tots els recursos necessaris per aconseguir el meu objectiu? Quins em falten? Com els puc aconseguir? De la mateixa manera que hem de tenir clar que estigui sota el nostre control, també hem de valorar si serem capaços d’aconseguir el nostre objectiu amb els recursos dels quals disposem. Pel nostre exemple, ens hauríem de qüestionar: “tinc el contacte d’un pneumòleg que em pugui ajudar?”, “tinc el temps disponible per anar a córrer?”, “tinc les sabates i l’equip necessari per anar a córrer?”.  Per tant, encara podria especificar més el meu objectiu, quedant així: “jo vull respirar bé anant al pneumòleg Dr. Sánchez, fent el que em recomani i anant a córrer els matins de 8h a 9h a partir del primer dilluns del mes de gener de 2017 per tenir els meus pulmons nets abans del 31 de març de 2017”.
  6. Mida
    La proporció de l’objectiu ha de ser prou ambiciosa per ser motivadora i prou mesurada per ser factible. És a dir, no ens ha de ser especialment fàcil d’aconseguir, ens ha de suposar un repte per tal que ens posem en marxa amb il·lusió però en la mesura en què sigui assolible. Si ens proposem un objectiu massa ambiciós pot ser que a mig camí, quan ens adonem que és inassolible, tirem la tovallola per no creure’ns capaços d’arribar-hi.
  7. Ecologia
    Cal considerar les conseqüències d’aconseguir el meu objectiu en el context més ampli de les meves relacions. És a dir, probablement en el cas del nostre exemple, l’impacte que causarà en les persones del meu entorn que jo aconsegueixi ser no fumador/a serà positiu perquè tothom estarà content. Però si el meu objectiu fos que “vull anar a Anglaterra a estudiar un any sencer l’anglès”, haurem de valorar com afectarà la meva família i amics que jo marxi, si a la feina em permetran marxar i em guardaran el lloc de treball, etc.