La majoria de persones creiem que sabem expressar-nos. I quan la comunicació falla, habitualment pensem que és l’altre qui no ens entén, no sap escoltar-nos o no li importa el que li estem explicant. Quantes vegades ho has pensat?

Tal com diu una de les premisses de la PNL, la responsabilitat de la comunicació recau en l’emissor, de manera que som nosaltres els qui ens hem de fer certes preguntes quan abordem una conversa amb l’altre:

  • Com puc aconseguir que l’altra persona entengui el que li vull dir?
  • Què podria millorar en la meva forma de comunicar-me?
  • Què és el que no estic tenint en compte?

Per donar-hi resposta, us recomano repassar aquests 5 factors clau per a aconseguir una bona comunicació:

  1. Preguntar o demanar el que necessitem sense esperar que l’altre ho intueixi. Una de les coses que dificulta la comunicació és no preguntar el que volem o no demanar el que necessitem, pensant que l’altre ho intuirà o que ho ha de saber. Aquest “punt negre” és freqüentment l’inici de molts conflictes. Pressuposar el coneixement de l’altre pot donar lloc a mals entesos. Potser és una mica de “presumpció” per la nostra part creure que l’altre està pendent de nosaltres fins a tal punt que la seva sintonia és total i en tot moment.
  2. Generar un context adequat per tal que l’altre entengui de què estem parlant. A vegades estem immersos en el nostre diàleg intern i tot d’una iniciem una conversa amb el nostre interlocutor en el punt on l’hem deixat amb nosaltres mateixos sense ser conscients que perquè l’altra persona segueixi el nostre discurs requereix un context previ per a comprendre el que estem dient.
  3. Generar un espai on els dos interlocutors mostrin un interès autèntic l’un per l’altre. Per aconseguir que la persona tingui interè a conversar amb nosaltres, cal que nosaltres mostrem també interès pel que l’altre expressa o sent. A vegades no som conscients que quan l’altra persona té l’amabilitat d’escoltar-nos i comprendre’ns també vol ser escoltada i compresa. Si no tenim aquesta actitud reiteradament, arribarà un moment que l’altra persona desconnectarà o senzillament evitarà conversar amb nosaltres.
  4. Establir empatia per a aconseguir que la comunicació flueixi de manera natural. Aquest és el factor de la flexibilitat, la capacitat d’adaptació a situacions noves. Quan dialoguem si volem que la conversa sigui fluida és fonamental que siguem flexibles, que busquem nous enfocaments i punts de trobada, adaptar-nos i modificar els nostres missatges en funció del què l’altra persona està aportant. Es tracta d’estar atents als seus estats d’ànim, o a com li està arribant el que diem. Els seus sentiments  per apropar-nos als criteris i valors de l’altre per comprendre el que ens vol transmetre, no només verbalment, sinó estant també atents al seu estat d’ànim i als seus sentiments. Els seus sentiments ens concerneixen i tenir-los en compte influirà positivament en la nostra comunicació.
  5. Ser nosaltres mateixos, sense fingir ni representar un paper, perquè la comunicació sigui còmoda i autèntica. Cal ser conscients que tota comunicació implica que parlem de nosaltres mateixos, de qui som, dels nostres valors, de la nostra essència. Tota comunicació és un acte d’autorevelació que requereix valentia. Quan estem fingint, quan volem aparentar allò que no som, provoquem inevitablement desconfiança en el nostre interlocutor. Quan fingim fem teatre, no som creïbles i fem que la interacció sigui incòmoda.